Com som a cap de cantó
de sa Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor sospira d’amor.

Ja diràs a ses al•lotes
de Son Tormes de Llubí
que jo no puc anar-hí
perque és molt lluny es camí
i ses llecències són poques.

No té tranc a dur gonella,
tot ho du escarameixat:
un homo, amb fang dins un plat,
en faria una com ella.