L’any qui ve no segaré
ni a jornal ni a escarada,
perque ja seré casada
i es pa de s’homo tendré.
Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
Si ma paciència em prova,
faré quant me mandareu.
Mon pare, vós hi anireu
en es mercat i vendreu
capçanes, lluquets i bova.