Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Llubí
Assonant
55
IV
Si jo tenia la vista
llarga com el pensament,
no passaria turment
ni tampoc la vida trista.
A Muro, per esser més,
duen capell de fer via,
i es quatre més fandolers
el se posen cada dia.
Cara de rosa encarnada,
primer mira lo que fas,
que de mi et recordaràs:
si et veig amb altre casada,
llavò seràs condemnada
es dia que et moriràs.