Oh Marieta Riera!
Ditxós qui t’alcançarà!
Bé porà dir que tendrà
d’Espanya una florera.

Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.

Sa gallina blanca, tot ho escampa;
sa negra, tot ho aplega;
sa rossa, tot ho embossa.
Es corb, en tocar-lo fa es mort.
Es camí de Ciutat
ses formigues l’han roegat,
n’han fet una fossa
d’una canya grossa;
n’han fet un capçal
d’un aumud i mig de sal.
Sa figa secaiona,
si no cau avui, caurà demà.
Si no cau demà, passat demà.
Si no cau passat demà, s’altre.
Sa més forta!