Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Tres dies m’han parescut
una setmana cossera;
mon pensament en tu era,
Joan, i no has vengut.
Es meu cavall du furia;
com corr, no el puc aturar,
i un moscard en volar
amb una ala el tomaria