Jo voldria que et picasses
de branques de llimonera,
dins un avenc t’envencasses
sense mai tocar vorera.

Fosses vengut quan tenia
devuit anys fins en denou!
Saps que bufava an es brou!
Jo treia es vermei de s’ou
i es blanc sols no s’en temia.

Si fos fadrina, voldria
s’enamorat moliner:
que és de venturós qui té
nostro pa de cada dia!