Dins un pinar desolat,
cinc carboners
per guanyar quatre doblers
solen fer càrritx.
En es carrer de Fartàritx
hi ha una rossa
qui va entaferrar una coça
an En Daurat.
Va sortir un escaravat
qui, amb gran pena,
es rostoi li feia créixer
amb una alena.
Un barco fa corantena
a disn es port aturat.
Si va carregat de blat,
fora por, no patirem:
coques i rellius farem
i menjarem tot lo dia,
i, en venir devers migdia,
un poquet descansarem,
i llavò tendrem repòs.
A un brossat bo i ben gros
m’agrada fer-li renyines.
Ne surten dues formigues
darrere un bou,
cap avall p’es carrer nou
per Na BAtlessa
fins que sortí sa mestressa
de can Ranxer:
-Rebota! Deixau-lo fer
i los durem a Ciutat
a casa d’un carnissser,
o si no, d’un cavaller,
i en faran un estofat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
7
IV
Quan arribarà aquell dia
que jo tot sol poré dir
sense permís dels teus pares:
-Vaja, si anam a dormir!
L’amo Andreu de Can Canals,
vós teniu Na Catalina
que tot el món il•lumina
més que llantons i fanals.
Ell mos buiden ses butxaques
pagant i tornant pagar!
Si això ha de durar,
dau entrada a ses fragates,
i enc que sien de pirates,
amb elles mos n’hem d’anar.