Sa qui menja cames-rotges
somia s’enamorat;
i jo, que no n’he menjades,
‘ximateix l’he somiat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Desig, Hàbits casolans, Herbes, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
693
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Ja voldria esser aquell dia
que la tendré de present!
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Tradicionari de Mallorca
