Set a una ravenissa
no la pogueren ’rancar,
i hi hagueren de menar
ses egos de Son Catlar,
ses euveies de Païssa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ravenisses
Llucmajor
1465
II
Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
Catany, si no em vas a vendre,
amb mi faràs pocs estius.
Tu vas de vegues i rius,
i jo, fermat, me faç pendre.
Un dia que feia sol
jo vaig fer una berenada
d’una formiga torrada
i un cervell de caragol.