Mu mare me diu:-¿D’on véns?
-De ca sa perla miotxa.
-¿Que tanmateix és guapotxa?
-Així així, de mig temps.
Jo no m’en puc anar vespre,
l’amo, perque som fadrí.
Se poria estrevenir
trobar roca p’es camí,
caure, i rompre-me sa testa.
Un fadrí passa i la veu
i la troba tan garrida!
I llavò tota la vida
du aquella pesada creu.