Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
Aquest clavell hermós
ne tira una malaltia.
Si fos metge, li daria
ses medecines millors.
Tenc sa camia remui
de suar sa calor teva.
Es qui no en vol de sa meva,
jo de sa seva no en vui.
Tradicionari de Mallorca
