Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tenc sa guiterra esquerdada
i es guiterró ben esmús;
guiterra, no sonis pus,
que és morta s’enamorada.
P’es diumenges aigordent
i p’es dilluns aigo fresca
per apagar es foc ardent
que tot lo meu cor rodeja.
Si sa saó és carregada
i s’arada mal present
i es llaurador dolent,
no pot fer bona llaurada.
Tradicionari de Mallorca
