Altres cançons relacionades
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Que estàvem d’enamorats,
jo de vós i vós de mi!
Qui ho hagués hagut de dir,
que no ens casàssem plegats!
“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.
Tradicionari de Mallorca
