Temps era temps
que Marta filava,
i ara ja no fila
ni fa cap fuada.
Sa mare li diu que és blanca,
i jo qui també la hi trob.
Ella blanqueja d’enfora;
veiès què ha de fer de prop!
Marieta, tu n’ets una
que té lo meu cor lligat:
me’n pren com un ca fermat
que té sopes dins un plat
i, tenguent talent, dejuna.