Marieta, tu n’ets una
que té lo meu cor lligat:
me’n pren com un ca fermat
que té sopes dins un plat
i, tenguent talent, dejuna.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desig
Artà
Anatomia, Cans, Desig, Erotisme velat, Festeig, Hàbits casolans, Passió i enamorament, Plats de cullera, Submissió
7a7b7b7b7a
Consonant
5
575
I
66
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.