L’any catorze començà
Mallorca a estar malament.
Cada dia feia vent
de llevant o de ponent
i mai aigo arrabassà.
Ja patia es bestiar
i sa gent generalment.
Jo no sé com ets al•lots
no s’enyoren, a Marina.
Ja hi ha flor de cadernina:
de cop hi haurà aubercocs.
Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.