D’es meu cor se fan esquerdes
com veig que me n’he d’anar
i assuaquí he deixar
un clavell florit que hi ha,
qui, com surt a passejar,
jo li voldria enramar,
per allà on ha de passar,
de murta i de canyes verdes.
Pensa en aquelles cinc fonts
que estan obertes per tu;
sense perjui de ningú
a l’infern vas, perque vols.
Cercau teia i teniu teia
i estau a lloc teiós;
bona teia teniu vós;
Déu vos conservi sa teia!