Jo tenia un moixet magre
que se moria de fred.
Da-li cebes, Mateuet,
que a mi, qui la’m fa la’m paga.

Majorala de Son Serra,
Déu vos pag la caritat:
que tengueu en es costat
tants d’àngels com grans de blat
hi ha colgats davall terra.

Madona, ara va de bo;
tot són dies d’alegria:
si teníeu una fia,
capso! quin gendre som jo!