Majorala de Son Serra,
Déu vos pag la caritat:
que tengueu en es costat
tants d’àngels com grans de blat
hi ha colgats davall terra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Maria de la Salut
348
II
Una marinera plora
quan veu que es vent no ve bé,
perque per ventura té
son marit que ve de fora.
Hi confront moltes vegades
i mai puc arribar-hí.
Impossible és jo coir
roses de dins ton jardí,
perque hi ha, per anar-hí,
cent llegos de mal camí,
costa, garriga i pitrada.
Persona tan dissortada
som estada fins aquí,
que, com mu mare em parí,
ja vaig començar a sentir
una pena molt sobrada.
Pensant en vós, estimada,
els ossos me vaig cruixir,
que crec que les dec tenir
com una nou esflorada.
Un misto de candeleta
vestit de guàrdia civil
un dia amb sa mà endretava
aturar es ferrocarril.