No s’ho devia pensar
ell, el pobre malanat,
que li duguessen es cap
dins s’aprés de s’Heretat
d’allà on la va matar.
Si jo amb sa vista poria,
estimada, escisar-vós,
és un punt dificultós,
emperò m’hi arriscaria.
Saps que estava jo de bé,
qui a S’Allapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui em vetlava.