A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esporles
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
122
Volum
III
Altres cançons relacionades
-Estimat, perseverau;
feis jugar es carabassot.
-Encara que sia al•lot,
dins sa bossa d’es cassot,
d’es pern del món duc sa clau.
Dues móres de batzer
són los uis del meu amor;
jo l’estim amb més ardor
que calor s’estiu no té.
En veure fadrí granat,
ses al•lotes solen dir:
-¿Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!
Tradicionari de Mallorca
