A Esporles, quan van mudats,

A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Esporles

Poble

Llucmajor

Núm de glosa

122

Volum

III

Altres cançons relacionades

Vaig pujar dalt s’ametler
per una flor que tenia,
per veure si alcançaria
una que s’al•lota té.

Sa guerrera tenc senyora.
Mal os tenc a roegar,
perque ella se pot posar
floc, volants i parfalà,
i un fadrí se n’enamora.

Estimada, vos coman
que no escaliveu sa caça,
que, qui vol abraçar massa,
amb ses mans buides roman.