A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esporles
Llucmajor
122
III
Ell s’escarader major
que segava prop de mar,
es puput sol agafar
tant si fa fred com calor.
Jesús, Jusep i Maria,
vos don mon cor i l’ànima mia;
Jesús, Jusep i Maria,
assistiu-me en l’última agonia;
Jesús, Jusep i Maria,
feis que muira en vostra companyia.
Com més llarg i gruixat és
sa fadrina més l’alaba.
Com l’hi posen, no diu res;
i com l’hi treuen, reclama.
Un cordoncillo