A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esporles
Llucmajor
122
III
Molta de gent se pensava
s’estimat m’havia pres:
hi va anar dos pics o tres
perque jo l’hi enviava.
Jo ja tenc es paner mig
de mores i olivons
a sa vorera d’ets oms,
baix d’es Puig de Castellitx.
Marinenques, marinenques,
amb sos vilans festejau:
si no hi posau pany i clau,
que ho sereu, de primerenques.