Com ve una hora a passar
fa aquell ventet tan alegre,
llavò es segadors fan vega
una estona de segar.
Un temps, com era fadrí,
pensava acabar-la’m tota.
I, ara, ran de sa bota,
a penes si tast es vi.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.