Bon Jesús, com vàreu néixer
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.

Un aucellet escrivia
i un cego el se mirava
i un sord que l’escoltava
i un mut qui la llegia.

Vénc carregat de comandes.
No sé si em recordarà.
D’es brossat que va tirar
l’amo de s’Espinegar,
un carro se’n va encallar
fins part damunt de ses bandes.