Un temps, com era fadrí,
pensava acabar-la’m tota.
I, ara, ran de sa bota,
a penes si tast es vi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Felanitx
2230
III
Si no em deixa res mon pare,
més prest hauré capbrevat;
així estaré dispensat
de resar-li el sant rosari.
Què tant de “senyor,senyor”!
¿D’on m’heu tret es senyoriu?
Hi ha tant de temps que viviu
de pa de munició!
En es carril, bona amor,
ningú s’ha romput cap vena;
en acabar sa vuitena
se paga es trebaiador.