Quan tu sies tota sola,
envia’m a demanar,
perque jo te vui contar
una coseta molt bona.
Dins Madrid me devertia
amb una catalaneta;
de nom era Marieta,
a qui mon cor bé volia.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.