-Llorença, cara de pensa
¿qui t’ha duit sa vermeior?
-Un jovenet de Pollença
me n’ha duita, i a tu no.
¿Parauletes com a mel
me deies, i m’abandones?
Recorda’t de ses persones
que et volien bé, Miquel.
-Novia, digau què val.
-Jo ho diré; no estaré gaire-,
respon Na Catalina-Aina-;
cada coixí, un real.