Senyor meu, Jesucrist,
omnipotent,
dau-me clar enteniment
per contemplar
de quin modo he d’usar
per salvar-mè,
i no pugui errar-mè,
que es perillós.
Senyor, jo confii en Vós,
m’ajudareu.
també que em corregireu
si vaig errat,
perque en el món m’heu posat
per servir-vós;
i que m’he de presentar
en el judici,
i no res podré ocultar
davant de vós.
Senyor, Déu meu gloriós,
dau-me adjutòria,
perquè jo tengui memòria
de la Passió.
Pare etern, dau-me dolor
per ponderar.
A vint-i-cinc de març
se encarnà.
Germans, no siguem, covards
per dur la creu.
Que fou misteri de fe
l’Esperit Sant,
en aquell primer instant
en què Maria
concebí el Fill de Déu
amb gran content.
Perque fou Verge, rebia
tal galardó,
que portava el Redemptor
a dins son ventre.
No hi cabia de contenta;
poreu pensar!
Nou mesos a Déu portà
l’omnipotent,
fins an el seu naixement,
nit de Nadal,
sense sofrir ningun mal
la seva mare.
Tan prompte que Ell fou mirai
de los seus uis,
va veure los divinals
d’aquell Minyó.
I aquí el Redemptor
prengué la mare
i el putatiu son pare,
que és Sant Josep.
L’adoren los pastors
dins una cova.
En Escriptura se troba,
d’edat vuit dies,
com ja va esser disputat
ver Déu Messies.
La gran sabuda vengueren
Reis d’Orient,
tan prompte i prestament
a adorar-ló.
Una estrella else guià
fins arribats,
i vengueren carregats
d’or, encens i mirra,
per oferir al Senyor
qui no’s poria. (sic)
Coranta dies tenia,
fou presentat,
en mans del vei Simeon,
que l’esperava.
A trenta-i-tres anys morí
pels pecadors.
Contemplem aquells suors
de Getsemaní,
a on Judas el traí
per uns diners.
Aquells malvats embusters,
ja l’han lligat.
El dugueren a Pilat
per fer sentència,
i Pilat fou qui manà
que l’assotassen,
però que no l’enclavassen:
no ho mereixia.
Trobava ell que no tenia
culpa bastanta.
Considerem, mos germans,
es gran dolor
que sentí el Redemptor
en aquella hora.
D’enfora se feren prop
i l’assotaren .
Li varen descarregar
cinc mil assots;
disciplines i garrots
per ses costelles,
ossos, nirvis i canyelles;
les venes feren obrir
del Bon Jesús.
I quan no poguerenpus
aquells malvats
tots cridaven: “Sacrifici”,
per matar-ló.
Prengué aquí el Redemptor
un gros penar.
I li varen carregar
la creu pesada.
Ell va dir: -Oh, creu ;
oh, fé’t ençà,
perquè trenta-i tres anys ha
que jo et cercava,
emperò mai te trobava;
ja t’he topada!
Jo me’n vull anar a morir
amb ta companyia.-
Los jueus amb gran fúria
el maltractaren.
El Senyor se desmaià
i molt cansat,
i moltes voltes caigué,
fins tres vegades.
Va besar la terra dura;
tot sol s’alçà.
Un rei de tanta mesura
com era aquell,
no tenia can ni pell,
dessangrentat;
la cara desfigurada,
poreu pensar!
El Bon Jesús va arribar
en el Calvari,
i allà fou voluntari
en creu clavat.
Sense paraula quedà,
ni obrí boca,
obeint puntualment
an els jueus.
Quan enclavat lo tengueren,
la creu alçaren
perquè el poguessin mirar
la gent present.
L’aixecaren a un temps
a sembatudes .
El cos, d’aquelles caigudes
es desjuntà.
beure demana.
Un malvat li va donar
fel i vinagre.
Considerau quina paga,
un Rei de tanta bondat
el perdonà.
Sense paraules quedà
son cos en creu.
La sua ànima davallà
a los inferns,
amb lo seu poder immens
per treure-lós,
a los Pares que allà estaven
de tant de temps,
a on molts d’anys sospiraven
l’adveniment.
Va sortir molt resplendent
amb companyia.
Això ja és cert que ell volia
dur-los al cel.
Triomfant ressuscità
i gloriós.
Jesucrist, Fill de Maria,
per vostro amor;
si acàs n’he fet errors,
perdonau-mè.