Se’n van les tres Maries,
les tres veles escondides,
a cercar Jesús amque
per aquí n’ha passat
la carrera de l’escàndol.
Oh! Caminem, caminem,
que, per prompte que arribem,
ja el trobarem enclavat!-
Li aficaren los tres calus,
li posaren la corona,
li pegaren la llançada.
La sang que va derramar,
dins càliç, sagrat caurà;
l’homo qui la se beurà
serà el benaventurat.
Qui aquesta oració dirà
cada divendres de l’any,
traurà una ànima de pena
i el seu pecat més gran.
Qui la sap i no la diu,
qui la sent i no l’aprèn,
qui l’aprèn i no la mostra,
en el dia del judici
sols Déu sap lo que se perd!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Passió i mort
Sant Joan
656
III
Es qui a Bones Aires van
se pensen anar a la glori’;
passaran pel purgatori
i a l’infern s’aturaran.
Tu qui molt de fil embuies,
llavò ho cerques esbrinar:
¿quin abre en el món hi ha
que a’s capdamunt sa flor fa
i en terra té ses fuies?
L’albó.
La vostra cara llambreja.
No sé de què us la rentau!
Unes mirades pegau,
garrida, que travessau
es cor del qui vos festeja.