Tu qui molt de fil embuies,
llavò ho cerques esbrinar:
¿quin abre en el món hi ha
que a’s capdamunt sa flor fa
i en terra té ses fuies?
L’albó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sant Joan
215
II
Mumareta, anau a missa, de la luna, a la luna, a-la-la.
Mumareta anau a missa, jo vos ’guiaré el dinar.
Sa mare, quan surt de la missa, N’Aineta no hi va trobar.
Se’n va cap a la plaça i a ca’l senyor capità.
-Senyor capità, una gràcia que li vénc a demanar:
si hauria vist n’Aineta, que d’ahir ençà mos faltà.-
Tocaren les retirades; N’Aineta varen trobar,
tota vestideta d’homo amb uns calçons en sa mà.
-Aineta, vés a ca-teva, que ton pare al punt vendrà.
-Jo no tenc pare ni mare, més que el senyor capità.
L’amo, sa madona balla;
i vós, ¿que no ballareu?
Si no ballau, mereixeu
que us faça jeure a sa paia.
Noltros teníem un mul
que li deien En Pandango:
se n’anava ringo-rango
amb sa coa dalt es cul.