Cap acalat, mans darrere,
qui ho tendrà se’n temerà.
En Vei volia girar
sa cara a Na Molinera,
i ara que la tendrà seva
ja en farà lo que voldrà.
Oh estimat meu preciós!
¿Com no vos tenc d’estimar,
i només cerquen posar
engronyes entre jo i vós?
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.