Altres cançons relacionades
Estimada, cara d’or,
prenda volguda i garrida,
da’m una gota de vida.
¿Que és de bronzo, lo teu cor?
Oh Magdalena Manrella!
Ditxós qui t’alcançarà!
Bé podrà dir que tendrà
de Mallorca una poncella.
Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.
Tradicionari de Mallorca
