La darrera estació
que vaig fer amb s’enamorada,
la vaig deixar qui plorava
asseguda a un racó.

Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.

Qui festeja i no té amor,
poreu pensar quin gust passa!
Un granot dins una bassa
ja en deu sentir, de frescor!