Més de mil i cinc-cents anys
abans de Vós esser nada,
pregaven es carmelitans:
“Siau benaventurada!”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mare de Déu del Carme
Poble
Esporles
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
¿Saps què has de dir a ta mare?
Que, si qued, festejaré,
però si hi trob es guerrer,
no em faci pegar esquenada,
així com s’altra vegada,
que ta mare et dà una uiada.
O diga-li que se’n vaja,
o si no, jo l’hi diré.
Es més estufat d’Esporles
el tenc en es meu carrer:
de quatre capells que té
a tres hi ha posat borles.
Si jo perd l’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers.
Mentres que teniu doblers,
sempre us veuen glopejant.
Tradicionari de Mallorca
