¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatassis cavant
i que no menjassis tant,
que sa farina va cara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bona gana. Desmenjament
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
156
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com som, que barataria
sa meva dona amb un porc,
i, si el me donaven mort,
es vespre ja en soparia!
Jo vaig començar per riure
a tenir-te passió,
i ara em trob de l’amor
tan encès que no puc viure.
Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Tradicionari de Mallorca
