Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Llucmajor
Assonant
155
IV
Molt m’agrada un carreter
perque fa molt de renou,
i jo pagaria un sou
per rallar amb vós, mon bé.
Molt la m’has de comanar
an aquesta joveneta.
Alerta a tornar rallar
amb paners i bandereta!
Jesús! Si N’Aina-Maria
se casava enguany, Bernat,
a tu et seria forçat
cercar una companyia,
perque Déu desitjaria
que tots prenguéssem estat,
i així s’hauria acabat
d’es jovent sa gelosia.