Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
155
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En sentir els picarols
o ses ovelles belar,
tota te deus alegrar,
perque sé que pastor el vols.
Es sol surt i fa sa via
i cap a’s ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Perque és guapo i ben posat,
pot anar a ses cases riques.
¿A on són ses seves finques?
Que jo sapi, no en té cap.
Tradicionari de Mallorca
