-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.

Sempre vaig per camí clos
per no rompre ses antenes,
però per ses Magdalenes
faria cordes i trenes
per lligar lo vostro cos.

-Paia d’ordi.
-Paia de froment.
-¿On va aquesta pobra gent?
-Per aquí davall corrents.
-¿Amb quin so?
- Amb el de trompeta.
-Tururut, tururut!