M’han dit, Colau Pariret,
que t’havies de casar.
Es meu cor rebentarà
baix d’es teus peus, ramellet.
No desmaïs, valent homo,
que seràs alliberat:
es presilis de Ciutat
no s’han menjat ningun homo.
Sa vostra gent, vida mia,
s’és cremada sense foc:
jo trop que heu caminat poc,
per voler fer tanta via!