Carta, vés-te’n i fé via:
a Sa Canova has d’anar;
tan prest com seràs allà,
les donaràs es bon dia:
En Jaume Ferrer l’envia
de sa set que va passar.

Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.

Jo he sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba;
si amb mi tens paraula,
amb un altre tens es fets.