Vaig néixer dins un corral
d’un conco meu qui és xueta,
davall una figuereta,
i dins una senaieta
em varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o tocada d’algun mal.
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques i moltes.
Matrimoni de fadrines
tenc de fer d’aquí en envant,
perque vaig necessitant
un grapat de barretines.