Santa Elisabet,
mare de Juan,
si em colg i no em llev,
l’ànima us coman;
a Lluc i Juan,
a Marc i Mateu,
tots els sants i santes
que creien en Déu;
a Sant Dionís,
a Santa Coloma,
tots el ssants i santes
que duen corona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Oracions
Inca
91
III
El Rei moro seu en terra qui s’esclata de plorar.
Que s’esclati, que rebenti, que en cadira no seurà.
-Alça, alça, fia meva, que ton pare et vol casar!
-Oh mare, la meva mare, ¿quin vestit m’heu de posar?
-Oh, fia, la meva fia, el que més t’agradarà.
Te farà un vestit de seda i un altre amb parfalà
i llavò un de campanilles per dissabte anar a caçar.
A Lloseta, cap de moro;
ja no ho han demanar:
anant a un combregar
robaren figues de moro.
En anar a Santa Llucia
han de passar per Mancor.
Pagaria una unça d’or
esclatàs i fes es tro
o fes lo que jo voldria.