Na Catalina filava
estopa de caramell:
mai acabava es muixell
i no treia cap fuada.

Amor, de vuit en vuit dies,
carta teva esperaré,
i si tu no me n’envies,
ja serà que no aprecies
sa persona qui et vol bé.

El dilluns, pas p’es carrer;
el dimarts, no em ve en passada;
el dimecres, esquenada;
el dijous, hi trob guerrer;
el divendres s’és colgada.
-Bona nit, prenda estimada,
per acabar la vuitada,
demà vespre tornaré;
i si hi trob altre guerrer,
voldria que aquest carrer
pe rmi fos una murada.
Per mi fos una murada.
i sa carrrera un torrent.
Hi som per dar-te entenent,
que el d’aquí manco hi està .
Jo voldria que, en tornar
a ca-meva, a festejar,
es carrer et fos una mar
i es portal un avenc!
-Si jo torn altra vegada,
a ca-teva a festejar,
mal me diguin, en ’ribar,
que n’ets morta i enterrada!