M’agrada coir olives,
però és un art perillós.
Vaja, al•lots, afanyem-mós,
que amb doblers no compren vides.

-¿Dónde está el camino, niña, para ir a la ciudad?
-Ai, senyor, vostè ja el deixa a l’altra part del costat.
-Sabes, niña, tu hermosura me ha llegado a cautivar.
-Jo, senyor, som la pastora que pastura aquest rebany.
-Yo quisiera, hermosa niña. en tu rebañito entar.
-En el rebany que jo guardo no hi pot entrar cap galan.
-Vámonos, hermosa niña, los dos al parque a jugar.
-No hi vui anar, que no vénguen els feroços animals.
-Vente conmigo y no temas, allí nadie nos verá.
-Si no hi ha parets que escoltin, els aucells ho contaran.
-El árbol que no hace fruto Dios lo manda castigar.
-També mandarà que cremin qui menja del fruit privat.
-Si lo haces de esta manera, doncellita quedarás.

Li direu a lo meu bé,
que n’és a fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.