Sant Jaume se’n du ses flors; Sant Miquel, ses agostenques; Sant Andreu, ses martinenques, i a Nadal menjam arròs.
Figueres i figues
Artà
En venir vent de mestral, secorra ses plantes tendres. Tu ets vengut en divendres punt de gendres natural.
Noninó li diu sa mare, noninó an es seu fió, noninó quan lo bolcava, noninena noninó.
Quin solei tan emplomat cau damunt s’esquena meva! Bartomeu, damunt sa teva, Déu, ¿que se n'és descuidat?
