El sol romangué esclipsat
com va veure s’altre sol;
se pensava esser tot sol
i foren dos sols plegats.
Marieta, tu n’ets una
que té lo meu cor lligat:
me’n pren com un ca fermat
que té sopes dins un plat
i, tenguent talent, dejuna.
Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.