El sol romangué esclipsat
com va veure s’altre sol;
se pensava esser tot sol
i foren dos sols plegats.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Desig, Floretes, Sol, Soledat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1408
Volum
I
Núm de pàgina
86
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fortuna
ausent de vós, ramellet!
Tradicionari de Mallorca
