Sa meva dona a poc a poc
se voldrà riure de mi:
m ’envia an es molí
i, de passada, a dur foc.
Si dius que no sé cantar,
ja n’aprendré qualque dia.
Es mestre qui m’ensenyà,
quan començà, no en sabia.
Desitjat és es segar
i dins poc temps avorrit,
però és trebai devertit;
s’entén: p’es qui ho pot mirar.