Llucmajor du mala sort;
no destapeu més buranyes:
de dos saigs, n’hi ha un de tort
i s’altre ple de lleganyes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llucmajor
Porreres
151
III
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.
Si a cas me planyeu, garrida;
s’enviar-me’n es bessó,
ses cloveies, bona amor,
encara em donaran vida.
Francisqueta d’es meu cor,
tu ets sa meva alegria;
per tu sa vida daria.
¿Què faries tu per jo?