Ses al•lotes de sa Plaça
han pujat un escaló:
han refuat En Xambó
perque el troben paret baixa.
Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.
No voldria haver de veure
que altri de tu comandàs;
de ta mare no en faç cas;
tu ets seva, i l’has de creure.