Matancera, a sa cadira,
matancera, an es bufet.
Jo vénc de matances
de ca es meu conquet.

Sant Llorenç d’es Cardassar
n’és un lloc molt opulent;
qui hi va content
malalt no hi estarà.
-¿Voleu venir a apuntar-vós
per anar a Gaieta?
Anirem esquena dreta,
farem d esenyors.
¿Voleu que ens embarquem
i a Gaieta anem
i estarem millor?
Es trespols són d’ensaimades
i es vi a tassonades
d’aquells més bons.
Es macs són bunyols,
i sa terra és sucre,
i per onsevuia
basses de mel
i ets àngels del cel
hi muien es dits.
Parets de confits,
portes de canyella.
Aigordent es matins
sempre que en voldrem,
i d’alegres que anirem
sols no coneixerem
es casats i es fadrins.
Però no dugueu cap eina
per trebaiar,
que allà de feina
ningú ne fa.
Un ferreret coix
de Santanyí
que atreviment va tenir
de fer una aixada,
i li varen dir:
-Si el nòstron rei ho sabia,
prompte vos castigaria
més de lo que pensau.-
Una altra vegada
tengué atreviment
de fre un trinxet,
i el feren comparèixer
a la Providènci’
que li féu sentènci’
de morir penjat,
a un abre llampat,
ple de secais
perque li agradava
fer aquests trebais.
Una puça llesta
d’amagat un vespre,
saltant, hi va anar.
Li varen tirar una ascabussada
de quatre confits
i la malanada
no se n’aixecà!
Adiós, puça llesta,
adiós,puça mona,
que me voy a morir!

En anar a festejar,
mira’t sa mare, primer:
si sa mare és eixanguer,
sa fia també ho serà.