-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Jo redobl tantes vegades
com lletres hi ha a papers,
com dins la mar uis de peix.
com fuies de blat són nades,
com persones confessades
a baix d’es peus de confés.
I encara, si en vols més,
consemblant a lo mateix,
dins lo meu cor n’han quedades.
Erri, erri, somereta,
erri, erri, aset meu,
prest serem a sa costeta,
ben propet de can Tomeu.