Sant Llorenç d’es Cardassar
n’és un lloc molt opulent;
qui hi va content
malalt no hi estarà.
-¿Voleu venir a apuntar-vós
per anar a Gaieta?
Anirem esquena dreta,
farem d esenyors.
¿Voleu que ens embarquem
i a Gaieta anem
i estarem millor?
Es trespols són d’ensaimades
i es vi a tassonades
d’aquells més bons.
Es macs són bunyols,
i sa terra és sucre,
i per onsevuia
basses de mel
i ets àngels del cel
hi muien es dits.
Parets de confits,
portes de canyella.
Aigordent es matins
sempre que en voldrem,
i d’alegres que anirem
sols no coneixerem
es casats i es fadrins.
Però no dugueu cap eina
per trebaiar,
que allà de feina
ningú ne fa.
Un ferreret coix
de Santanyí
que atreviment va tenir
de fer una aixada,
i li varen dir:
-Si el nòstron rei ho sabia,
prompte vos castigaria
més de lo que pensau.-
Una altra vegada
tengué atreviment
de fre un trinxet,
i el feren comparèixer
a la Providènci’
que li féu sentènci’
de morir penjat,
a un abre llampat,
ple de secais
perque li agradava
fer aquests trebais.
Una puça llesta
d’amagat un vespre,
saltant, hi va anar.
Li varen tirar una ascabussada
de quatre confits
i la malanada
no se n’aixecà!
Adiós, puça llesta,
adiós,puça mona,
que me voy a morir!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
2
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A la Font d’Aguiló, hi ha una guilant dama.
S’aixeca dematí a rentar la bugda.
Quan l’estava rentant, a la font d’aigo clara,
van passar tres guilants, tots tres la se miraren.
Quna tornaren passar, tots tres la saludaren.
Quan tornaren passar, tots tres s’hi aturaren.
El major li va dir: -Oh, quina guilant dama!-
Va respondre el segon: -Oh, si amb mi fos casada!-
Va respondre el petit: -Dins cambra fos tancada!
Si jo fos son marit, seria ben tractada.-
La sogra estava a l’hort, qui tot ho escoltava.
Quan son marit vengué, despressa l’hi contava.
L’agafa per un braç i la sogra per l’altre,
i amb un garrot d’uiastre, bufet i bufetada.
I amb un bufet o dos per morta la deixaren.
Se tira dalt el llit, trista i desconsolada.
L’endemà dematí, la mala sogra hi ’nava:
-’Xeca’t, Catalineta, que has de passar bugada.
-Mirau davall el llit, veureu la sang qui raja.
-Jesús, Catalineta! Que n’ets de delicada!
Per un bufet o dos, ja quedes desmaiada!
-No és un bufet o dos, sinó és la punyalada.
Alçau lo blanc llençol, veureu la sang qui raja.
-Jesús, Catalineta! Que n’ets de delicada!
Per un bufet o dos, ja quedes desmaiada!
-No és un bufet o dos, sinó és la punyalada.
Alçau lo blanc llençol, veureu la sang qui raja.
-Jesús, Catalineta! ¿Quin metge vosl tu ara?
-El metge que jo vui, la creu i la mortaia.-
Fan venir el confessor; depressa es confessava.
-Jesús, Catalineta! ¿Quin testament fas ara?
-El testament que jo faç, no us agradarà gaire.
La dot que em varen dar, la deix a mes germanes;
els vestits de merín a les meves criades,
i el vestit de vellut a la Verge del Carme.
El dia de morir, el meu marit penjassen.
El dia de l’enterro, la sogra la cremassen
i el dia de l’ofici els infants a mumare.
El dia de morir, son marit penjaren.
El dia de l’enterro, la sogra la cremaren,
i el dia de l’ofici, els infants a sa mare.
Guerrera, a mi no em sap greu
que s’estimat ve a ca teva:
quant hi posis de part teva
serà profit p’es cor meu.
Aquest temps, a poc a poc,
mos farà abaixar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja les poreu llevar es floc.
Tradicionari de Mallorca
