Sa força es camí m’obliga
a guardar es teu secret.
Lo meu cor tenc tan estret
que s’ofega de fatiga.

Diu que té blat dins sa sitja,
però no me’n vol donar.
Jo no conec si és germà,
només de com me pagà
sa dot, i me’n va robar,
de tres parts, dues i mitja.

D’aquesta aigo regalada
¿me’n vols dar un poalet,
per donar a s’estimada
ses hores que tendrà set?