Ses al•lotes de Na Crema
no se renten amb sabó;
es renten amb llixivada
de davall es rentador.
Qualsevol homo menut
qui amb so rallar és voluntari,
lo que no posa d’altari’
ho posa de llenguerut.
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.