Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
tenc temor de tornar loca.
S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Ralla el qui té què rallar
i mermula el qui és mermulat.
Ramellet agraciat,
¿que no havíeu reparat
per on vos poren clavar?